Àtom: és la unitat més petita d'un element químic que manté la seva identitat o les seves propietats, i que no és possible dividir mitjançant processos químics.
Al·lòtrop: en química és la propietat que tenen determinats elements químics de presentar-se amb estructures químiques diferents.
Atracció electroestàtica: Una atracció electrostàtica és la que es dóna entre càrregues de diferent signe. Pot ser entre un anió i un catió, entre dos molècules amb enllaç polar o entre una molècula d'enllaç polar i un ió. També hi ha atracció electrostàtica d'elements amb orbita de valència incompleta per un parell electrònic en les unions coovalentes datives o coordinades,
C
Catió: és el ió amb càrrega positiva.
Cristall: (estructura cristal·lina) és un sòlid format per àtoms, ions o molècules, unides entre si com un padró que es repeteixen de forma ordenada, i s'estenen en les tres dimensions espacials, donant-li al sòlid distintes formes geomètriques.
Conductivitat: és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seua aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.
D Dipol elèctric: és un sistema físic format per dues càrregues iguals de signe contrari i separades una distància fixa.
Duresa: és la dificultat que tenen les subsàncies per a ratllar un altra substància. Per exemple el diamant es el que te més duresa ningú pot ratllarlo.
Densitat: és la massa específica d'un cos o fluid, és a dir, la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum.
E
L’electronegativitat: és un propietat química que mesura la capacitat d’un àtom per atraure cap ell els electrons, quan forma un enllaç covalent amb un cèl·lula.
Energia reticular: és la energia que resulta de la formació del compost iònic format per ions gasosos.Aquesta energia produeix la estabilitat de les molècules en una estructura cristal·lina.
Enllaç iònic: és un dels enllaços químics que consisteix en la unió de ions de signe oposat, denominats anions (no metall) i cations (metall) que es uneixen mitjançant una força electrostàtica.
Enllaç metàl.lic: s'origina com a conseqüència de l'atracció entre ions positius del metall i el nuvol electrònic que els envolta.
Enllaç covalent: entre dos àtoms s'origina quan aquests comparteixen electrons de manera que completen la capa de vàlencia i així compleixen la regla l'octet.
Enllaç apolar: enllaç d'àtoms amb la mateixa electronegativitat.
Enllaç polar: enllaç d'àtoms amb electronegativitat diferent.
Energia d'enllaç: és l'energia necessària per a trencar l'enllaç. Aquesta energia és la mateixa que la que es després quan es forma.
Enllaços d'hidrogen: són forces intermoleculars intenses que s'estableixen entre l'àtom d'hidrogen d'una molècula i un àtom de fluor, d'oxigen o de nitrogen d'una altra.
Enllaç químic: és la unió entre àtoms o ions per a formar molècules o estructures gegants. Lés molècules, al seu torn, es poden unir mitjançant forces intermoleculars per a formar estructures multimoleculars. Pot ser iònix, covalent, metàl.lic o intermolecular.
F
Força intermolecular: produeix la unió de dos o més molècules, formant unitats més estables.
Forces de dispersió: són forces intermoleculars que s'estableixen entre molècules a causa de la formació de dipols instantanis, com a conseqüència del moviment dels electrons.
Forces dipol-dipol: són forces intermoleculars que s'estableixen entre la part positiva del dipol d'una molècula i la part negativa del dipol d'una altra.
Força intramolecular: son les forces que mantenen els àtoms d'una molècula units.
Fràgils: és la capacitat d'una substancia determinada a trencar-se.
I Insolubilitat: és la capacitat d'una determinada substància de no dissoldre.
Istop: són els àtoms que tenen el mateix nombre àtomic però amb diferent nombre màssic.
M
Mal.leabilitat: és la propietat física que indica la capacitat d'un cos o d'un material de ser facilmemt deformable.
Molècula: és un conjunt estable i elèctricament neutre de al menys dos àtoms enllaçats covalentment.
Mol: Es defineix com la quantitat d'una substància que conté un nombre de partícules o entitals elementals iguals al nombre d'àtoms contingut en 12 g de carboni-12. S'utilitza principalment per comptar àtoms i molècules, però també electrons, ions o altres tipus de partícules.
N
Núvol d'electrons: Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atómic i en la qual graviten els electrons. Els electrons posseïxen càrrega elèctrica negativa i estan units al nucli de l'àtom per la interacció electromagnètica. Els electrons a l'unir-se al nucli desprenen una petita porció de càrrega negativa i d'aquesta es forma el núvol d'electrons.
S
Solubilitat:és la capacitat d'una determinada substància de dissoldre a una altra.
P
Polaritat: és la separació de les carregues elèctriques de les molècules.
Punt de fusió: és la temperatura en la qual un material comença a canviar, que pot tindre un punt de fusió elevat que canvia de sòlid a líquid, o pot ser baix, icanvia de congelat a pastos.
R
Regla de l'octet: és quan uns àtoms que s'uneixen tendeixen a guanyar, perdre o compartir electrons fins a completar la capa de valència amb huit electrons.Excepte els gasos nobles. Un exemple mol clar és:
T
Tenacitat:és la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se.
Tous:és la capacitat d'una determinada substància que és ratlla amb facilitat.
Glossari sobre l'enllaç químic.
A
Anió: és el ió amb càrrega negativa.
Àtom: és la unitat més petita d'un element químic que manté la seva identitat o les seves propietats, i que no és possible dividir mitjançant processos químics.
Al·lòtrop: en química és la propietat que tenen determinats elements químics de presentar-se amb estructures químiques diferents.
Atracció electroestàtica: Una atracció electrostàtica és la que es dóna entre càrregues de diferent signe. Pot ser entre un anió i un catió, entre dos molècules amb enllaç polar o entre una molècula d'enllaç polar i un ió. També hi ha atracció electrostàtica d'elements amb orbita de valència incompleta per un parell electrònic en les unions coovalentes datives o coordinades,
C
Catió: és el ió amb càrrega positiva.
Cristall: (estructura cristal·lina) és un sòlid format per àtoms, ions o molècules, unides entre si com un padró que es repeteixen de forma ordenada, i s'estenen en les tres dimensions espacials, donant-li al sòlid distintes formes geomètriques.
Conductivitat: és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seua aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.
D
Dipol elèctric: és un sistema físic format per dues càrregues iguals de signe contrari i separades una distància fixa.
Duresa: és la dificultat que tenen les subsàncies per a ratllar un altra substància. Per exemple el diamant es el que te més duresa ningú pot ratllarlo.
Densitat: és la massa específica d'un cos o fluid, és a dir, la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum.
E
L’electronegativitat: és un propietat química que mesura la capacitat d’un àtom per atraure cap ell els electrons, quan forma un enllaç covalent amb un cèl·lula.Energia reticular: és la energia que resulta de la formació del compost iònic format per ions gasosos.Aquesta energia produeix la estabilitat de les molècules en una estructura cristal·lina.
Enllaç iònic: és un dels enllaços químics que consisteix en la unió de ions de signe oposat, denominats anions (no metall) i cations (metall) que es uneixen mitjançant una força electrostàtica.
Enllaç metàl.lic: s'origina com a conseqüència de l'atracció entre ions positius del metall i el nuvol electrònic que els envolta.
Enllaç covalent: entre dos àtoms s'origina quan aquests comparteixen electrons de manera que completen la capa de vàlencia i així compleixen la regla l'octet.
Enllaç apolar: enllaç d'àtoms amb la mateixa electronegativitat.
Enllaç polar: enllaç d'àtoms amb electronegativitat diferent.
Energia d'enllaç: és l'energia necessària per a trencar l'enllaç. Aquesta energia és la mateixa que la que es després quan es forma.
Enllaços d'hidrogen: són forces intermoleculars intenses que s'estableixen entre l'àtom d'hidrogen d'una molècula i un àtom de fluor, d'oxigen o de nitrogen d'una altra.
Enllaç químic: és la unió entre àtoms o ions per a formar molècules o estructures gegants. Lés molècules, al seu torn, es poden unir mitjançant forces intermoleculars per a formar estructures multimoleculars. Pot ser iònix, covalent, metàl.lic o intermolecular.
F
Força intermolecular: produeix la unió de dos o més molècules, formant unitats més estables.
Forces de dispersió: són forces intermoleculars que s'estableixen entre molècules a causa de la formació de dipols instantanis, com a conseqüència del moviment dels electrons.
Forces dipol-dipol: són forces intermoleculars que s'estableixen entre la part positiva del dipol d'una molècula i la part negativa del dipol d'una altra.
Força intramolecular: son les forces que mantenen els àtoms d'una molècula units.
Fràgils: és la capacitat d'una substancia determinada a trencar-se.
I
Insolubilitat: és la capacitat d'una determinada substància de no dissoldre.
Istop: són els àtoms que tenen el mateix nombre àtomic però amb diferent nombre màssic.
M
Mal.leabilitat: és la propietat física que indica la capacitat d'un cos o d'un material de ser facilmemt deformable.
Molècula: és un conjunt estable i elèctricament neutre de al menys dos àtoms enllaçats covalentment.
Mol: Es defineix com la quantitat d'una substància que conté un nombre de partícules o entitals elementals iguals al nombre d'àtoms contingut en 12 g de carboni-12. S'utilitza principalment per comptar àtoms i molècules, però també electrons, ions o altres tipus de partícules.
N
Núvol d'electrons: Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atómic i en la qual graviten els electrons. Els electrons posseïxen càrrega elèctrica negativa i estan units al nucli de l'àtom per la interacció electromagnètica. Els electrons a l'unir-se al nucli desprenen una petita porció de càrrega negativa i d'aquesta es forma el núvol d'electrons.
S
Solubilitat: és la capacitat d'una determinada substància de dissoldre a una altra.P
Polaritat: és la separació de les carregues elèctriques de les molècules.
Agraïments a (CC)
Punt de fusió: és la temperatura en la qual un material comença a canviar, que pot tindre un punt de fusió elevat que canvia de sòlid a líquid, o pot ser baix, i canvia de congelat a pastos.
R
Regla de l'octet: és quan uns àtoms que s'uneixen tendeixen a guanyar, perdre o compartir electrons fins a completar la capa de valència amb huit electrons.Excepte els gasos nobles. Un exemple mol clar és:
T
Tenacitat:és la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se.
Tous: és la capacitat d'una determinada substància que és ratlla amb facilitat.